USAP vs Scarletts, victòria, objectiu aconseguit i … Barcelona?

Esmorzant a Cal Xato

Avui l’expedició de la Penya Avant que anava a Perpinyà ha matinat. A un quart de nou tots estaven ja anant-hi. Seguint la curta, però consolidada tradició, teníem previst fer l’aturada per l’esmorzar-dinar de cap i pota, peus de porc i vedella amb bolets.

La primera part del viatge l’hem dedicat a la victòria del Barça amb el Racing i a les expectatives de títols de la temporada. És clar, per nosaltres els tres que estan en disputa han de parar al Museu. A més, si no anem errats, l’ordre és Copa, Lliga i Champions. Ho recordem?. Però hem d’actuar com fa el fantàstic Pep, humilitat, treball i respecte pels contraris, Per tant, res de prepotència ni especulacions i gaudi i pitet partit a partit.

Un cop satisfeta la nostra gola prenem consciència del que s’hi juga, ens juguem, a Perpinyà: ser primers de grup. És la darrera jornada i no hi ha més marge. Cal guanyar als gal·lesos de l’Scarletts, que no s’hi juguen res, i obtenir el bonus ofensiu, és a dir, el punt extra que s’obté per fer un mínim de quatre assaigs. Donem per fet que a l’altre partit del grup el Leicester es cruspirà al Treviso i farà bonus. Si la USAP fa el mateix resultat quedarien ambdós empatats a punts, però els catalans tenen millor resultats en els seus enfrontaments, victòria a Perpinyà i empat a Londres.

A l’Aimé Giral fa fred, menys del que pensàvem, però amb un sol magnífic. Sense que serveixi de precedent l’Estaca, que sempre sona abans dels partits, ens agafa al seient.

Als tres minuts del xiulet inicial les coses se’ns posen de cara. Porical aconsegueix assaig després d’un xut a seguir malgrat que falla en la transformació. A l’onze el nostre admirat, de la Penya, Henry Tuilagi assaja en una bona jugada d’atac. Ho veiem possible. Només ens calen dos més i resten quasi 70 minuts.

A les melés domini dels catalans. A la sortida d’una Tuilagi passa a Cazevane, es creen els espais i passada a Farid Sit que corre directe a la zona de marca, tercer assaig que Porical rodona amb la transformació. A un de bonus i encara no hem arribat al final del primer temps. Laharrague encerta entre pals una penalitat. No obstant, cap a vestidors amb una diferència clara, 22 a 0, ja que Laharrague ha convertit una penalitat, però encara pendents d’un assaig. Sembla factible. Els gal·lesos no han demostrat gaire cosa. Amb el ritme dels primers quaranta minuts la fita s’aconseguirà.

Cervesa, toilette i al seient.

Els Scarletts surten una mica més posats en el partit, Assaig de Davies, sense posterior transformació, als cinc minuts de la represa. Però tres minuts després arriba el moment desitjat: el quart assaig i l’honor el té Cazenave després d’un bon esprint. Classificats com a primer de grup i amb possibilitats de ser dels quatre millors primers. El premi? Jugar els quarts de finals a casa.

Però encara hi ha hagut de temps d’empènyer un cop més la melé, però aquest cop fins darrera la línea de marca. El cinquè! Obra final del sud-africà Britz.

Resultat final: 37 a 5. Ah! El Leicester s’ha cruspit als italians del Treviso per 62 a 15, però això ja no importa. Som els tercers millors primers. Als quarts que tindran lloc entre el 8 i el 10 d’abril. El rival serà el Toló, on juga el mític Wilko. Jugarem a casa, però a quina? Tornant cap a casa la ràdio nacional, és constitucional espanyol dir-li així?, informa que el President Paul Goze ha manifestat que es jugarà a Montjuïc. Dos partits seguits, Racing i Toló, a Barcelona? Sembla difícil. Canvi del previst del Top-14 pel de la Heineken? Potser. En tot cas, els sud catalans podrem veure a la USAP en aquesta part del territori.