Interessant article de Jordi Homs relacionat amb el partit de la USAP a Barcelona

USAP a Barcelona: no és pas or tot el què llueix

El 9 d’abril l’Estadi Olímpic estarà ple. Entrades esgotades tres setmanes abans del partit. Primera sorpresa. Els dubtes sobre si seria possible omplir un estadi tan fred – pregunteu sinó a l’Espanyol – com l’Olímpic per veure rugby a Barcelona s’han esvaït, i sense deixar lloc a cap dubte. El rugby tira, i molt. Bé es veritat que la gran majoria del públic serà francès (sembla ser que s’han venut unes 4.000 entrades entre nosaltres, lluny encara d’aquells 7.500 que van anar a veure Catalunya – Txèquia l’any 1995), però això – en una ciutat que es vol cosmopolita com Barcelona – tant li fa. La capacitat de generar interès mediàtic i de captar l’atenció internacional de la capital de Catalunya segueix intacte gairebé vint anys després de la seva posada de llarg amb els JJOO ’92. I el rugby era l’esport gran que encara mancava en la llista de fites esportives internacionals. Prova aconseguida, doncs.

L’USAP, per la seva banda, maldava feia anys per desembarcar al Sud.

El Biarritz, jugant feliç a Anoeta de fa ja algunes temporades, va obrir el camí, i va esvair dubtes i prejudicis. Escapçat el nord com a territori natural d’expansió (Montpeller, Narbona, Besiers barren el pas i vigilen ferotgement els seus territoris), l’USAP ha arribat al convenciment de la seva catalanitat – antany un mer boirós tel de romanticisme – mig per realisme, mig per obligació. Digueu-me paranoic, però vuit-cents després de la batalla de Muret, la catalanitat ho segueix tenint magre nord enllà, a la vella Occitània.

França, que és un estat que funciona, sempre ens ha vigilat. Seguim sent un territori de marca. En l’esport professional, la lluita per augmentar el pressupost anual és ferotge, i el totpoderós Stade Toulosain marca la pauta: 24 M€. Qui més té, més possibilitats té de guanyar. L’USAP ha de seguir ampliant el seu hinterland si vol estar a dalt. I el seu hinterland, també velles i tossudes constants històriques, és al sud.

Ara bé, deixeu-me fer alguns apunts crítics a tota aquesta història, perque si no som crítics, poc que avançarem.

La història del rugby català és una gran desconeguda. És una història menystinguda i oblidada, amb un gran component d’autoodi. M’explicaré.

No disposem d’un relat fidedigne dels cent anys de rugby a la Catalunya espanyola, només retalls de diaris perduts, alguns definitivament, i altres en cases de jugadors veterans. Molt veterans i alguns ja definitivament desapareguts. Records que es perden, memòries esborrades. I tots sabem que aquells que no coneixen la pròpia història estan condemnats a repetir-la. Tot això ve a tomb perque si coneguéssim una mica la pròpia història del rugby sudcatalà, ens adonaríem que la USAP ha jugat a Barcelona moltes més vegades de les que ens pensem. Una feina aplicada a l’hemeroteca esportiva de la ciutat ens ho demostraria. El partit del dia 9 no és altra cosa que el cíclic redescobriment del Mediterrani que fem cada tants anys.

Això no diu gaire a favor nostre, però sobretot no diu gaire a favor d’ells, els perpinyanesos. Ja sé que pertanyem a estats diferents, i que ens han condemnat a viure d’esquenes, però Perpinyà és un poble exageradament al sud de l’Hexàgon, i si no fos pel rugby ni tan sols sortiria als mapes. Els Pirineus Orientals – el cinisme dels noms departamentals francesos és prova fefaent que al si de la revolució francesa hi niava també la llavor del totalitarisme – és un territori conquerit a l’enemic, bastard, i com a tal és tractat per l’irritant arrogància dels parisencs. Els pobrets rossellonesos poc hi tenen a fer, a França. No altra cosa que ser mostrats com a botí de guerra de la victoriosa geopolítica de la grandeur francesa. Segurament, el rugby ha contribuït a preservar i aglutinar certa identitat, que altrament s’hagués diluït. Potser sí, que l’USAP és una mica com el Barça, en petitonet. Ha estat així, o així ens ho volen fer veure ara, vés a saber. El cas és que sembla que funciona. Però l’USAP – els pobrets rossellonesos – no han pensat mai estratègicament. No han mai volgut superar amb intel•ligència el reduccionisme provincial de frontera a què els abocava França. No han vingut mai aquí a ensenyar-nos a jugar a rugby de debó, més aviat al contrari. Ens han deixat a la bona de Déu, i si de cas, ens clavaven una bona allisada de tant en tant, per demostrar que ells en sabien molt, de jugar. I és

veritat: de rugby, en saben molt més que nosaltres, però per la resta, estan tan desorientats com nosaltres. Han pensat exclusivament en ells, i més aviat poc en el rugby. Ens han tractat igual com els gavatxos els tracten a ells. Per això, la gent del rugby del sud – la gent del rugby de veritat, la de tota la vida – davant aquest partit tenim una mica el cor dividit. Per una banda ens agrada demostrar que a Barcelona el rugby pot ser un gran esport. Exhibir potència davant els malastrucs – aquesta sociopatia que sembla ja enquistada en la psicologia social catalana – de sempre; però per l’altra, ens fa mal la forma com l’USAP fa les coses al sud. Perque les fa malament. Se li nota massa l’afany per collir. I abans de collir, cal sembrar. Per a una gent de pagès com ells, això hauria d’anar sense dir.

Els clubs del sud hem rebut de fa algun temps un conveni – més que conveni és una mera declaració d’intencions – de l’USAP, que té la intenció de mostrar-se com un club ‘amic’. Dic bé: mostrar-se, no pas demostrar-se. A mi particularment, m’ha fet tot l’efecte del joc de mirallets i bagatel•les amb què els holandesos van comprar l’illa de Manhattan als indis. Un enganyabobos. Realment, és veritat que saben molt més rugby que nosaltres, però si volen fer negocis a Barcelona, hauran d’aplicar-se una mica millor, la veritat. Si de debó volem fer créixer el rugby del sud, i en particular el de Barcelona, cal oblidar-se una mica més de les institucions: Ajuntament, Generalitat, Federació, Barça, i trepitjar una mica més el terreny de cada club:

empapar-se de les condicions reals del rugby al sud. Les possibilitats de créixer i generar riquesa hi són, només cal saber trobar-les. En termes miners, cal prospectar i perforar. La veta acabarà emergint.

Però l’USAP sembla haver-se encaterinat als despatxos de la gent que fa veure que remena les cireres i que no pensa moure ni una coma de res, no fos cas que se li bellugués la cadira. I si no baixa als camps, si l’USAP no es mulla, el rugby de nivell a Barcelona seguirà sent un partit de HCup cada quant entre equips de fora, i nosaltres convidats a mirar-ho.

Jordi Homs

President CN Poblenou – Enginyers Rugby

Advertisements
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en AlRugbi, Apren Rugbi, Historia, USAP. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Interessant article de Jordi Homs relacionat amb el partit de la USAP a Barcelona

  1. Ferran Vital ha dit:

    Bon article, senyor Homs!

    És ben cert que la USAP ha vingut sovint per aquí amb actituds prepotents i xulesques, pròpies d’un Real Madrid. Et toquen nois de l’escola de rugbi com si fossin cireres, il·lusionant famílies senceres amb la possibilitat de jugar a la USAP, els descentren dels estudis i causen maldecaps als pares (enviar el nen a Perpinyà? ai… què fem?) i després desapareixen sense deixar rastre. O van al BUC amb calers, i als pocs mesos els deixen tirats com roba vella.

    Si volen ser el club de tots els catalans, els dirigents de la USAP han de canviar la seva actitud amb nosaltres. Jo aniré el 9-Abril a veure el partit i gaudir de rugbi, per patir per uns colors ja tenim el Barça de Guardiola. Evidentment prefereixo que guanyi la USAP, però si el Tolon juga millor, l’aplaudiré (això és rugbi). I seguiré esperant que els del Roselló del XV prenguin nota del que fan els Catalans Dragons de XIII i el senyor Bernat Guasch, un veritable patriota català, que mira al Principat no com un mercat pel merxandatge, si no com la seva terra, la seva pàtria.

    • Sant Pau ha dit:

      Mr Homs, le rugby Sud catalan doit en effet se développer et malgré son histoire celà reste difficile. l’USAP peut en partageant son savoir faire aider le rugby Sud Catalan et les premiers signes d’une réelle collaboration semblent se dessiner.
      Pourquoi cette collaboration n’a pas été conclue plus tôt, comme vous le regrettez? Certaines raisons peuvent l’expliquer:
      Le rugby est devenu professionnel à la fin des années 90 et le début des années 2000 ont été un tournant pour le rugby français , l’USAP ne devait pas le manquer… De grands clubs français ne s’en sont pas relevés… (Ex: Narbonne, Béziers…) Ainsi des efforts considérables ont dû être fourni pour ancrer le club dans le top du rugby professionnel ce qui n’était pas simple pour une ville de 100000 habitants… Ces efforts ont ainsi dû se porter sur les structures du club, sa formation son développement sportif et économique… Il était difficile dans ces circonstances pour l’USAP de pouvoir dégager des moyens suffisant pour le développement du rugby sud catalan… L’USAP en était pour tout dire tout simplement incapable, à ce moment là. (Pour mémoire elle n’avait même pas de centre de formation).

      Aujourd’hui la situation a évolué le club est installé dans le Top du rugby français et européen et ses structures permettent de voir plus loin avec notamment une collaboration avec le rugby sud catalan.
      Bien sûr économiquement Barcelone peut être un soutien non négligeable pour l’USAP mais le Roussillon n’est pas une terre d’ingrats et en ce sens je suis sûr que l’USAP a une farouche volonté de développer des liens constructifs avec l’ensemble du rugby sud catalan. Alors aujourd’hui l’USAP doit savoir intervenir et partager son expérience sans paraître “”donneur de leçons” et les clubs sud catalans ne doivent pas voir en l’USAP un concurrent mais plutôt une locomotive capable de tirer l’ensemble du rugby catalan! Aujourd’hui les craintes doivent être levées comme elles l’ont été avec les autres clubs nord catalans tels Argeles ou Céret…

      Ensemble le rugby catalan ne sera que lus fort!

      Le 9 sera une grande fête du rugby catalan à vivre sans retenue!

      Visca USAP i Visca Catalunya!

  2. Bon article, desconec el conveni del què es parla, desconec com actua (o ha actuat) l’USAP al sud, però tot i jugar a rugby, no sóc un dels “de la gent del rugby de veritat, dels de tota la vida”, però per això em permeto parlar des de certa ignorància i des d’un pnt de vista sense prejudicis.
    Penso que no és res més que un primer pas cap a una normalitat, no és cert que només ens miri l’USAP no estrictament com dels seus, ho fa tota Catalunya nord, igual que a la Catalunya sud (al principat, m’agrada més) també ho fem, per desgràcia de tots. Si ens hem de trobar d’alguna manera, una de bona és l’esport i no és plantejable que el Barça jugui a Perpinyà i si al revés.
    Només una altra cosa, heu reflexionat per què van a a veure “gent que fa veure que remena les cireres”? Primer per què pot ser que els sembli que tenim un estat com el seu, que funciona i segon podria ser que haguèssin topat amb certs prejudicis per part dels nostres clubs? O que no s’hagi probat prou un “entente cordiale?

    Salut i fins el 9 d’abril!

    Visca els Païssos Catalans!!!
    Visca la terra!!!

  3. Santi, l'arlequí valencià ha dit:

    Què voleu que us diga, nois…
    Ací a València en som uns quants, de vells gats de rugbi, que hi anirem, no només pel partit, sinó per tot el que l’envolta també. Perpinyà i València tenim en comú la perifèria i l’oblit, la disolució i l’enyorança. No li busque tants peus al gat, evidentment desconec la relació, molta o poca, profitosa o aprofitada entre els equips catalans del nord i del sud; a 550 kms de l’Aimé Giral això no ens arriba. En qualsevol cas, estic d’acord amb el Sant Pau, la relació entre clubs de les dues vessants de Pirineu no pot ni ha de ser simètrica, per raons ben òbvies
    Dissabte 9 d’abril eixirem ben d’hora del Cap i Casal, esmorzarem aprop del Delta. Haurem posat les senyeres a les motxil·les, vindrem “de províncies” per veure un XV – l’USAP- l’ombra representativa del qual es nota i es respira a pobles i ciutats de l’Horta, de les Riberes de Xúquer, de les Marines, del Maestrat, de les Planes, del Comtat, de les Valls del Vinalopó. Som gent de rugbi, podrem veure uns quarts de final de la Heineken, i ho farem tot i cantant cançons en la llengua dels nostres pares, i del pares del nostres pares, allò que se’n diu la llengua materna, ho farem junt a altres veus que no saben pronunciar la erra, però no deixen de cantar el mateix que nosaltres.
    Anirem a Barcelona com uns aficionats del Comtat de Derry agafen el Vauxhall per a veure el seu equip a Dublín. Tot i cantant, tot i bevent cervesa, tot i acompint una odissea personal i emocional.
    No ens foteu aquesta grandor (que no té res a veure amb la francesa, per sort)

    Només espere que estes paraules siguen ben enteses

    Visca el rugbi

    • Altre arlequí valencià ha dit:

      Bon articles i bones puntualitzacions.
      Santi, jo també aniré el 9 des de València amb la familia cap a Barcelona.
      Sé que un altre membre del eu club ha munta la penya usapista de valència… potser caldrà trobar-se un dia d’aquestos…
      Salut.

      • Santi, l'arlequí valencià ha dit:

        Si estàs interessat, ens pots trobar al Facebook com a Penya Usapista València, tot i que el nom sencer és Penya Usapista “550” València, pels kms que tenim a la Catedral del Rosselló, l’estadi Aimé Giral. De moment sóc el coordinador de la Penya, a l’espera de donar-la d’alta com a associació. Si no téns facebook la nostra adreça de correu és usap550_valencia@hotmail.com. Envia’ns un correu i estarem en contacte.

        Salut i SEMPRE ENDAVANT!

        Santi Almenar

        PS. Esta invitació a posar-nos en contacte la faig genèrica per a qualsevol participant o lector d’este bloc, amb permís de la Penya Avant, és clar

  4. Edu González ha dit:

    Ben dit!

  5. Rebujent Raymond ha dit:

    jE SUIS SURPRISDE L’intervention de Mr Homs. Ancien joueur de l’USAP et du XIII catalan,je m’occupe en ce moment des relations Usap etles clubs Catalans.Je suis comme beaucoup de joueurs des annéees 50et 60 issus de famille de Catalans du sud et le Rugby fut pour beaucoup d’entre nous un tremplin dans la vie sociale,en tout cas un moyen d’integration.Rare encore aujourd’huit celui qui n’a pa de famille en Catalogne. ‘essaye d’apporter depuis des année déja notre expérience et accompagner le rugby de catalogne du sud.Pas pour donner des leçons,ni avec suffisance et arrogance en toute humilité. Je sais trés bien (la vie me l’a appris)que pour recevoir il faut savoir donner. J’aimerai vous rencontrer MrHOMS, j’aimerai vous connaitre nous avons beaucoup de chose à nous dire. Respectueusement R Rebujent

  6. XAC ha dit:

    Amic Jordi Homs, el també amic meu Raymond Rebujent manifesta que li agradaria parlar amb tu. Si cal que us posi en contacte, ja ho saps. Tot pel bé del Rugby català. Som-hi

    • Jordi Homs ha dit:

      Amic XAC, serà un plaer intercanviar punts de vista i posar en comú visions diferents pel bé de rugby català. Sense crítica no s’avança.

  7. Penya AVANT ha dit:

    Amics valencians, i tant que teniu el nostre permís per donar-vos a conèixer!

    Esperem que de la trobada de penyes i de la trobada d’en Homs i de’n Rebujent en surtin coses bones pel rugby català!

    SEMPRE ENDAVANT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    • Santi, l'arlequí valencià ha dit:

      Gràcies a la Penya Avant des de VLC, per mitjà del vostre bloc ja hem rebut un parell de correus en què s’interessen per nosaltres. Hem de fer créixer l’usapisme al País Valencià com una taca d’oli, a poc a poc, però de manera contínua i inexorable

  8. Retroenllaç: Avui el Cultura/s de La Vanguardia parla de rugbi | AVANT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s