Reflexió post partit de la USAP a Barcelona per part de Toni Gabarró, President de la Unió Esportiva Santboi ana

Des de la Penya hem volgut copsar l’opinió de persones vinculades al rugby català referida al partit que es va jugar el passat 9 d’abril a l’Estadi Lluis Companys entre la USAP i el Toló, sobre que significa pel nostre rugby i que se’n pot derivar, si és que se’n pot derivar res.

No hem demanat prèviament als autors que en pensaven. Ens hi hem adreçat per ser persones conegudes i reconegudes del rugby català. Cadascú de nosaltres n’ha de treure les seves conclusions.

Als que de moment hi ha participat, donar-los les gràcies. Primer va ser en Jordi Homs, President del CN Poble Nou – Enginyers Rugby, després l’Albert, dels Veterans del Barça, avui és en Toni Gabarró, President del club de rugby degà de Catalunya (d’Espanya també, però això ja és una altra història), club que des de sempre ha estat punter, i puntal, del nostre rugby.

Aquí el teniu:

“En motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 es va inaugurar l’Estadi de Montjuïc amb la presència del rei Alfons XIII i amb el programa inaugural del Partit de Rugby entre Espanya i Itàlia.

Dissabte passat 9 d’abril de 2011 es va celebrar al Lluis Companys de Barcelona, (antic Estadi de Montjuïc) un partit de rugby de primer nivell, l’USAP rebia a casa l’equip de Toulon, per primer cop a Barcelona pels quarts de final de la millor competició de clubs del continent.

Gairebé un segle després, el mateix escenari contemplava un partit de rugby sota dos prismes radicalment oposats. Amb el primer competia la selecció espanyola contra la italiana, presidia el partit el rei Alfons XIII, i la graderia estava plena d’espectadors que anaven als estadis o allà on fos perquè les ofertes lúdiques eren molt escasses. El rugby començava a caminar. Al partit del dissabte la història és diferent. El professionalisme ha fet de la HC un esdeveniment seguit a tot el continent. L’equip local, la USAP, ha entès molt bé l’oportunitat d’estendre el seu marqueting cap al sud per proximitat amb la capital catalana i la impossibilitat de créixer cap al nord del Rosselló. A més, el seu “esperit” català ha estat un altre factor condicionant que juga a favor seu per l’èxit de la seva aventura.

Pels afeccionats al rugby ha estat un plaer tenir a casa un partit d’aquestes característiques, i tant de bo es repeteixi en un futur tal com ja s’està comentant. Entenc que és una gran promoció pel nostre esport.

Un altre tema és manifestar, tal com s’ha fet, que és la gran festa del rugby català. Si hem de jutjar aquest partit com la gran festa del rugby català anem en sentit contrari de la realitat. Lamentablement el nostre rugby no està per gaires festes. El nostre rugby no està bé, diria que gens bé, molt pitjor que fa 20 anys quan els Albert Malo, Hèctor Massoni, Sergi Longhley, Isidre Oller i altres jugadors aguantaven el pavelló ben alt davant d’Escòcia A a Cornellà; o de quan van fer una excel·lent primera part aguantant als Springbooks al Mundial d’Anglaterra.

La USAP és una institució molt consolidada, amb objectius empresarials i amb un gran equip professional. Que jo sàpiga, no entra als seus plans adherir-se a la FCR, ni cedir jugadors a la selecció de Catalunya, ni de pagar obviament les seves llicències a la nostra caixa tant mancada de recursos econòmics.

A un esport que ha aconseguit des de fa molt de temps que les dues Irlanda defensin juntes la mateixa samarreta, que ha ajudat a tenir una transició política a Sud-Àfrica en lloc d’una possible i brutal guerra, no se li pot fer això. A un esport que ha agermanat persones per tota la seva vida, no se li pot demanar que no creï unió. Si alguna cosa havia de ser és la festa de tots.

Perdoneu, què ha fet la USAP pel rugby català, a més de protegir els seus legítims interessos? Per què a nivell institucional el nostre Govern els patrocina i no ajuda als nostres clubs amb els diners dels nostres impostos? Per què han desaparegut clubs històrics? On són els camps de joc a Barcelona? I en quin estat es troben els que queden? Recordeu la Foixarda?

Dos jugadors de la UES han ingressat a l’acadèmia de la USAP l’estiu passat. Sabeu què hem rebut a canvi. RES.

Sabeu quantes invitacions ha rebut la UES pel partit “LA FESTA DEL RUGBY CATALÀ” que es va jugar dissabte passat contra el Toulon: CAP.

I per mi, el que és pitjor, sabeu a quants jugadors internacionals que han defensat la samarreta de Catalunya, alguns com a capitans, se’ls ha invitat al partit: Ventura, Torres, Malo, Massoni, Oller etc: A CAP.

Nosaltres entenem el rugby en base al codi de valors que promou la IRB: Respecte, Esperit Esportiu, Treball en Equip, Diversió i Disciplina. El rugby ha canviat amb el professionalisme… Ho entenem, però si perdem aquests valors, potser estarem parlant d’un altre esport dins d’una dècada.

Només amb la idea de fer reflexionar a tots els que sentim la passió i l’amor per l’oval comentar-vos que primer hem d’entendre el rugby amb els seus valors, i després construir el rugby català, sense exclusions.

VISCA EL RUGBY I VISCA CATALUNYA.

PD. Partit Espanya Itàlia en el qual la selecció espanyola era formada gairebé en exclussiva per jugadors catalans (Aguilar, Blasco, Baides, Bisbal, Bori, Carreras, Déu, Fontanells, Garrigosa, Isart, Massoni, Nurilas, Ruiz, Sardé i Rués).”

Anuncis
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en USAP. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Reflexió post partit de la USAP a Barcelona per part de Toni Gabarró, President de la Unió Esportiva Santboi ana

  1. Ferran Vital ha dit:

    Molt d’acord amb el senyor Gabarró. Ara bé, hem de fer una puntualització: si la USAP ens vol com a potencials clients, caldrà que nosaltres aprofitem també la marca “USAP” per difondre el nostre esport entre la mainada.

    Si conseguim incrementar el número de nens i nenes que s’atreveixen a provar el rugbi, més probabilitats tenim per créixer com a clubs i com a esport amb practicants a casa nostre.

    Per últim, jo valoro molt positivament el partit de la USAP a casa nostre, i tant de bo tornin al Camp Nou, si pot ser, i Barcelona es conegui arreu per ser la seu amb un partit de rugbi amb més espectadors a la història (el rècord el té San Siro amb 85.000 espectadors l’any passat en un Itàlia-All Blacks).

  2. Narcís ha dit:

    Personalment, penso que partits com el de Montjuic, poden encendre una petita flama per difondre el nostre esport i fer-lo més popular.
    En quant a l´USAP, segons vaig entendre en el reortatge que es va emetre pel 33, les seves intencions sembla que serien d´usar la Catalunya Sud com a pedrera si és que hi ha jugadors de prou qualitat com per jugar amb ells. Aixó no ho veig malament, ara bé, les contrapartides haurien de ser que ells posesin gent en els principals clubs o a la catalana per assessorar en tots els aspectes de formació, logistica, etc, hauria de ser una simbiosi entre el Nord i el Sud.
    Salutacions.

  3. Ferran Vital ha dit:

    Hi ha una darrera cosa que m’he oblidat, i és que sovint la majoria de clubs de rugbi catalans veiem en certes actituds de la Santboiana una mena d’USAP versió reduïda a les contrades del principat.

  4. Retroenllaç: De cartes, polítics i cavernes. | ruc-bi català

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s