Jo, el rugbi i els castells (Reflexions de Víctor Biete)

Dins del món ovalat català, com en altres àmbits, hi ha molta gent que en diem anònima, encara que en el rugby català difícilment algú no ho és, que dia a dia posen el seu grà de sorra perquè aquest esport tingui el lloc que es mereix. Els introduïts podem conèixer jugadors i directius però, tot i així, n’hi ha un munt que desconeixem, molts més dels que saludem.

En els darrers temps he tingut la sort de conèixer un parell de joves que poden aportar molt al nostre rugby. L’estimen, el teoritzen, n’escriuen i el viuen. Un és un habitual d’aquest bloc, el també membre de la Penya, Ferran Vital, un historiador de professió, però que no només escriu de la història del món, del nostre país petit i del rugby, sinó també és un acurat analista del joc. Aquests dies ho podem comprovar amb les seves cròniques de la Copa del Món.

L’altre és en Víctor Biete Josa. Més jove, potser per això ple d’energia, però amb un bagatge important. Gràcies a ell, i també a companys seus, ha estat possible que a la Universitat Autònomas’hagi tornat a jugar amb l’ovalada i què, després de moltes dècades, a Terrassa hi hagi un club de rubgy, els Carboners. Cal dir que també ho va intentar a Sabadell –la meva segona ciutat-, però, ara com ara, resta com assignatura pendent.

En Víctor ara també ha entrat en aquest meravellós món dels castells. Molts dels socis de la Penya també en formen part. Doncs bé, fa pocs dies va fer una reflexió en veu alta (en lletra altra) sobre les similituds entre el rugby i els castells. Després de llegir-la vaig demanar-li autorització per penjar-la del bloc. Em va costar una miqueta, però va accedir. 

 Aquí us el deixem (i com va dir Messi: recordeu els seus noms):

Jo, el rugbi i els castells.  Com molts de vosaltres sabreu, si alguna cosa em caracteritza és la meva afició al rugbi. He jugat amb diversos equips, també he fet d’entrenador, he cofundat un equip a Terrassa, i he dedicat molts esforços en promocionar aquest esport entre els estudiants de la UAB.

 Vaig començar a jugar-hi amb 14 anys gràcies a la insistència incontestable d’un company de classe, i des del primer entrenament em vaig quedar penjat d’aquest esport. Des d’aleshores la meva vida ha anat associada sempre al rugbi. En nou anys no hi ha dia que no em passi pel cap la paraula “rugbi”. Ni un de sol.

 Tanmateix, alguns de vosaltres us haureu assabentat que fa uns mesos que em vaig llençar de cap al món dels castellers. Necessitava fer alguna cosa nova (sense abandonar el rugbi, tot s’ha de dir), i què millor en aquestes èpoques de guerra freda contra la nació catalana, que fer alguna cosa tradicional: castells. Amb l’empenta d’un company de castellers de Terrassa em vaig decidir a provar-ho, no sense intentar enganyar alguna companya per no anar sol. Les sensacions del primer assaig van ser excepcionals, i des d’aleshores, la paraula “castells” comparteix protagonisme amb la paraula “rugbi” dia a dia dins el meu cap.

 Tot i els pocs dies que porto fent castells, sí que em puc aventurar a mostrar moltes de les coincidències que he trobat entre les dues activitats, i que no en són poques:

  1. Qüestió de confiança: tot i que en la majoria d’esports d’equip tothom hi col·labora, en el cas del rugbi hi ha un punt que fa que el company d’equip sigui molt més que això. Estem parlant d’un esport de contacte, i com a tal, és perillós. Per aquest motiu necessites confiar al 100% amb els teus companys. Perquè saps que quan facis alguna cosa, ells estaran recolzan-te per tal que no et facis mal. Si no ho fan et pots fer molt mal, per això, si no hi confies, ràpidament et tires enrere. Amb els castells és el mateix. Si el tronc no confia en la pinya, no hi ha castell. Tots, i cadascú dels participants és important, sigui quina sigui la seva posició, ja que del seu esforç depèn la seguretat i l’èxit dels demés.
  2. Hi pot participar tothom: amb la diferència de les edats i sexe (a l’esport sempre se separen per motius òbvis i de competitivitat), i algunes limitacions pròpies de l’esport, el rugbi i els castells s’assemblen molt. En cap dels dos no importa l’alçada, el pes, o les habilitats. Tan li fa si es pesen 120kg o només 50. Tothom té el seu lloc, cosa que no passa en moltes altres disciplines. Això em recorda un dels anuncis que vam fer per promocionar l’equip de rugbi de la UAB, i que si tanco els ulls puc comparar amb el món casteller http://www.youtube.com/watch?v=h-ibaI6ifmc&feature=player_profilepage
  3. Una gran família: amb més o menys competitivitat, el món dels castellers és un món agermanat. És preferible el pitjor dels enemics d’una colla enemiga, que una persona millor però que no participa d’aquest fet… potser amb algunes excepcions rèptils campions del món… Amb el rugbi, si més no a nivell català, passa el mateix. Pot haver mals rollos entre alguns clubs, però mai més enllà del que pugui passar dins el camp, ja que un jugador de l’equip rival no és un enemic, sinó un company més que juga a rugbi i que coneix aquest meravellós món.
  4. Agermanament: a tothom li agrada jugar contra un rival. És més divertit que anar al camp i jugar contra els teus propis jugadors. Per què no pot ser així fora del camp també? Si compartim un esport tan maco dins el camp, per què no ho podem fer a fora? Aquest és el motiu pel qual existeix el tercer temps. Després dels dos temps oficials de joc, l’equip local convida al visitant a un dinar o pica-pica entre els jugadors i tècnics que sovint s’acaba ben tard. Rivals (que no enemics) dins el camp, amics fora. Amb els castells, si bé no és exactament igual, es pot considerar que el fet de fer pinya per ajudar a la resta de colles es pot assemblar a aquesta actitud. Si es tractés d’anar cadascú a la seva, pocs castells grans podriem veure.

Amb aquest text només vull transmetre la sort que he tingut de conèixer aquests dos meravellosos móns, i a les persones que en formen part. Per tot el que m’han donat fins al moment, i per tot el que em pugui esperar en un futur!

 Visca el Rugbi! Visca els Castells! I sobretot, visca Catalunya!!!

Víctor Biete Josa. 16 setembre 2011.

Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en AlRugbi, Curiositats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Jo, el rugbi i els castells (Reflexions de Víctor Biete)

  1. Pei ha dit:

    Gran relat. Sempre havia pensat que entre castells i rugby i havia molt de comú. En Víctor ho ha descrit perfectament. Visca el Rugby, Visca els Castells i Visca Catalunya Lliure!

  2. Ferran Vital ha dit:

    Molt bon post!!

    Certament el rugbi i els castells s’assemblen en la cultura que hi ha al seu voltant. Dos esports, una ànima molt semblant.

    Felicitats i fins aviat!!

  3. josep ha dit:

    Com bé diu el post molts membres de la penya també ho som dels Castellers de Barcelona. Aquest cap de setmana és la Mercè, la nostra festa major, i tenim dues grans actuacions , el dissabte i el diumenge, per portar a la plaça Sant Jaume tota la feina feta durant l’any. Us vull convidar a comprovar que tot el que diu en Víctor és veritat. I no sols acompanyant-nos a les actuacions, sinó sobretot assistint al darrer assaig, el del divendres al nostre local. A més a més de gaudir d’un pica-pica final podreu veure els castells per dins, tot observant coses que a la plaça no es veuen, i assistir a un moment especial en la trajectòria de les colles, el darrer assaig de festa major, comparable al que pot ser el darrer entrenament abans de la final d’una RWC…i disculpeu-me l’exageració.

    Podeu trobar informació dels assajos a

    http://castellersdebarcelona.cat/colla/actualitat/1548

    i la localització del nostre local a

    http://castellersdebarcelona.cat/colla/local

    Sobre les actuacions podreu trobar informació a

    http://castellersdebarcelona.cat/colla/calendari/properes

    Animeu-vos!

    Us hi esperem!!!

    Salut, rugby i castells!

    Per una bona mercè i una RWC 2015 amb la selecció de la ginesta a semifinals!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    • XAC ha dit:

      Cordons Josep, bona publicitat dels Castellers de Barcelona.

      I al 2015, potser encara no, però al 2019 … esperem ser-hi!

    • Ferran Vital ha dit:

      Va aquest dissabte/diumenge us aniré a veure. No he vist mai els castells en directe, però sempre m’han agradat molt.

      Per cert, el 2015 0 2019 no anirem al mundial… si Andorra ens va clavar 25 a 5, Geòrgia, Japó, Canbadà, Namíbia o Romania ens destrossen (a no ser que reconquerim el Roselló i la Cerdanya, i de passada a Andorra per tal que no ens tornin a humiliar).

      Salut i rugbi! (i castells!!)

  4. "CHABAL"ET CATALÀ ha dit:

    Salut companys,
    La web ‘El 3r temps’ publicava encertadament el 23 de març:
    “Tant el rugby com el castells tenen una sèrie de valors associats que els fan que s’assemblin més del que sembla en un primer moment. Són esports on l’esforç que compta és el col•lectiu, on l’esperit d’equip i l’amistat són pilars fonamentals i on per sobre de tot individu hi ha la lleialtat al grup.
    Tothom té un lloc, ja siguis alt o baix, gras o prim, i si t’entrenes i t’esforces cada dia pots ser una peça fonamental. L’adversari contrari és competidor mentre dura la competició, però al acabar un amic amb qui comparteixes més coses de les que et separen.
    Demostren com el treball dur i constant pot ser divertit, i molt! Aprens a celebrar les victòries i entens que hi ha dies que no surten les coses encara que les hagis treballat.
    Els castells contenen l’essència de la catalanitat, i el rugby també, encara que hi hagi molts catalans que encara no ho sàpiguen.”
    i l’acompanyava amb el vídeo de promoció de l’USAP amb motiu del partit del 9 d’abril a Barcelona on apareixen imatges de castells publicat a aquest mateix bloc (https://fcbusap.wordpress.com/2011/03/23/rugby-i-castells/)

  5. Retroenllaç: Un gran acte d’un jove gran club: Carboners de Terrassa | AVANT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s