Rugbi a les vores del llac Victòria

Per Lluís Mauri Sellés

No es mouen, no 😀

Ara que s’ha acabat el Mundial  i tots ens hem fet més amics dels  miners o més fans de les flors del cirerer, potser val la pena sortir dels grans de l’oval, i viatjar al cor de l’Àfrica salvatge.

Bé, de fet no és un viatge actual, sinó que és un dels moments màgics que un afeccionat al Rugbi pot trobar-se anant de viatge a latituds llunyanes. Però, deixem-nos de preàmbuls, i comencem?

Uganda s’estén per un territori que ocuparia l’antiga Corona d’Aragó i actualment supera lleugerament els 33 milions d’habitants, majoritàriament pagesos.

Segons dades de la International Rugby Board, Uganda ocupa el 43è. lloc del rànquing mundial, tot i que només hi ha 17 clubs de rugbi – vuit dels quals juguen a la primera divisió estatal masculina -, però tenen 14.110 jugadors federats, dels quals  13.000 juguen en categories inferiors.

Deixem-nos, però, de la fredor de les estadístiques, un camp que pot ajudar als entesos en l’esport a fer les seves comparatives amb Catalunya, per endinsar-nos en l’experiència viscuda en l’únic club competitiu que viu allunyat del rovell de l’oval de la capital: El Jinja Nile R.F.C

Tot va començar una calorosa tarda d’agost a les vores del llac Victòria, allà on les aigües del llac s’estrenyen i s’esbraven per donar naixement al Nil Blanc, el braç més llarg del riu que desemboca un bon grapat de quilòmetres al nord del punt geogràfic on som ara.

Jinja és l’antiga seu militar del Protectorat Britànic d’Uganda i això, encara avui, es nota en aquest indret on, un barri a les vores del riu, és farcit de cases senyorials on el temps no ha passat desapercebut: carrers deserts, cledes ben altes i mal cuidades, parets ruïnoses, gallines pels carrers… ambient romàntic i decadent.

Un parell de temples hinduistes mostren la presència d’aquesta raça de càrrecs intermedis en l’exèrcit colonial de Sa Majestat, fins a ser foragitats pel Govern d’Idi Amin Dada en la dècada de 1970. Vora el riu, un club de golf sense barreres que aïllin el camp. Un xic enllà… són allò uns pals de rugbi?

Sota els pals del Jinja Club

Certament, uns pals… i un camp on, un ramat de xais, arranen la gespa ben manats per un pastor que no els deixa abandonar el terreny de joc del degà del rugbi ugandès.

El Jinja Nile Rugby Football Club és l’hereu de l’antic equip de l’exèrcit britànic. De fet, les instal·lacions on entrenen i juguen els blaugrana conserven encara la fesomia que tenien als anys d’ocupació colonial de la Perla de l’Àfrica.

Quan hom s’apropa al club, hi troba la seu social amb el producte més preuat en els tercers temps del rugbi: la cervesa. Un líquid que, en aquest cas, és el que patrocina a l’equip nilòtic. Una cervesa feta amb l’aigua del riu més llarg del món – amb el permís de l’Amazones – i el saber fer d’una gent que porta fent cervesa des dels orígens de la humanitat.

Atenent el local, un exjugador d’esquenes amples i malmeses pel joc, en una taula una mena de mustela humanitzada mira el televisor i, sota un arbre, un grupet fa la migdiada per passar la xafogor de la jornada.  El pastor inalterable, mena el ramat perquè arrani tota la gespa del camp.

Aquí, en aquest lloc, els soldats britànics van acollir el que, segons fonts ben informades, va ser el primer jugador de raça negre del país: un tal Idi Amin que, anys a venir, seria un dels presidents més malauradament coneguts d’Uganda. No ho ha cap dubte que Idi Amin va jugar amb l’equip de Jinja a principis dels anys 1950 abans de passar a engruixir les files dels Kops, l’històric club de Kampala, la capital actual d’Uganda i una de les tres capitals en temps del Protectorat. Això sí, mai va jugar amb el combinat de l’Est de l’Àfrica. Una llegenda urbana que va néixer en els temps del seu tirànic reialme.

Actualment, les instal·lacions més antigues i colonials del rugbi ugandès acullen les activitats del Tag Rugby Trust, una associació que vetlla pel desenvolupament i la integració social d’infants a través de l’esport més bonic del món. Com canvien les tornes a l’Àfrica!

Però deixem Jinja i anem a Kampala per prendre quatre notes sobre les grues, la selecció ugandesa.  Un combinat que competeix oficialment a la Copa d’Àfrica – la gran competició continental de seleccions -, a l’Elgon Cup – una competició anual que l’enfronta a la veïna Kenya i que ha guanyat només en dues edicions, la de l’any 2002 i la de l’any 2006, tot i que es juga des dels inicis del rugbi al continent africà –  i a la recent estrenada Victoria Cup –que enfronta Kenya, Zimbawe i Uganda des de l’any 2010 en una mena de Tri Nations al cor d’Àfrica  -.

Anuncis
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en AlRugbi, Curiositats, Historia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Rugbi a les vores del llac Victòria

  1. XAC ha dit:

    Felicitats Lluís! Et podries dedicar a escriure!. Anant a la matèria. Un bon exemple de la idoneitat del rugby per la integració social i la transmissió de valors. I també veure que malauradament se’ns va colar un assassí per practicar-lo..

  2. Penya AVANT ha dit:

    Lluíiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiis,

    en volem més!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s