Rugby i còmics

En un post anterior varem informar de la presentació d’un còmic que el CN Poble Nou-Enginyers obsequiarà als nois i noies de la seva escola de rugby.

 El diari El Punt-Avui, a la seva contraportada del present, ha publicat una entrevista feta al president del club que ha tingut la iniciativa que, pel seu interès, adjuntem l’enllaç.

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/8-esports/56-mes-esport/487651-en-el-rugbi-el-be-comu-preval-sobre-lindividual.html

 Aquest, però, no és el primer còmic, i esperem que tampoc l’últim, relacionat amb el rugby.

 A l’estat francès, que coneguem, se n’han publicat dos.

 El primer va ser “Les Rubipèdes” de Michel Iturria. En van aparèixer vuit números, avui peces de col·leccionista, on els Achille, Patrocle –capità de l’equip- en Bakounine – XV anarcho catalan-, Bouzigue i la resta dels seus companys, fan poc cas a les instruccions de l’entrenador Diomède. No fa gaire se’n va fer una reedició. Per les llibreries virtuals és fàcil trobar-los.

 Més actuals són “Les Rugbymen”. No tenen periodicitat. Almenys a mi m’ho sembla. N’han aparegut fins el moment nou números i està previst que el desè estigui a les llibreries el proper gener. Segueix més o menys els mateixos guions que els “Rubipèdes”, jugadors rudes, però nobles. Alguns amb poques llums, l’Anesthésiste –el renom ho diu tot- i Loupiote en són exemples- i un capità, La Teigne que és el que ha d’ordenar el joc, sempre amb l’atenta vigilància de l’entrenador, Bernard Duteroir. Està publicat per Bamboo Editions. També es poden trobar per internet, però si aneu a Catalunya Nord o a altres països al nord dels Pirineus els podeu trobar a les llibreries.

 Potser caldria parlar amb el president i propietari de l’equip de rugby del Toló, en Mourad Boudjellal i animar-lo a fer un còmic de rugby en català. Es guanya molt bé la vida editant còmics a través de Soliel Editions. Per volum de negoci és el tercer editor francòfon. Gran aficionat al rugby a l’any 2006 va comprar el Toló i va iniciar els fitxatges de grans jugadors. Els All Black Tana Umaga i Anton Oliver, el capità wallabie i Campió del Món del 1999, George Gregan i l’anglès Wilkinson han estat dels més sonats. Tot i així, el bagatge no ha estat gaire bo. Només poden destacar haver arribat a la final de la Challenge –avui Amlin- a la temporada 2009-10 que va perdre contra el Clermont   

 

Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en AlRugbi, Curiositats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s