Reflexió sobre el partit d’aquest dissabte de la USAP

Imatge

Com ja es va fer pel partit amb el Toló, hem demanat a gent del rugby català i barceloní que ens doni la seva opinió sonre l’aportació al rugby del sud, i a Barcelona en particular, que la USAP jugui a l’Estadi Olímpic Lluís Companys un partit del Top-14.

Aquesta és la reflexió que fa Jordi Homs, actual President del CNPN-Enginyers i de Rugby Barcelona

 

La USAP i el conte del rugby català

La USAP torna a Barcelona aquest cap de setmana, en un partit del TOP 14 que l’enfrontarà a l’amo i senyor del rugby europeu continental i històric rival, el totpoderós Stade Toulousain. L’anterior vegada, en el partit d’HC que el va enfrontar al Toulon, l’èxit mediàtic i d’assistència va ser absolut. Fins i tot una sorpresa, per a moltes de les autoritats civils i esportives de la ciutat. El partit aquell, consideracions rugbístiques particulars al marge, va ser una gran i immillorable carta de presentació del rugby a Barcelona i la Catalunya del sud. El rugby era l’esport que faltava en l’imaginari esportiu de la ciutat, absent injustificable en una capital que es pretén global, especialment en allò tocant al tema esportiu. Barcelona és apte per a partits de rugby d’alt nivell. Hi ha demanda. Molt bé. Ja en aquell moment vam assenyalar alguns defectes a millorar per tal que el rugby iniciés una ràpida i definitiva normalització. Avui les dades ofertes per algunes xarxes socials parlen de 25.000 entrades venudes, en un estadi que té capacitat per molt més del doble d’això. Hem punxat? Dissabte ho sabrem, però sembla evident que, d’alguna manera, sí.

Què ha fallat, doncs? Alguns, posant-se la bena abans de la ferida, ja parlen de dates inadequades i de manca d’emoció esportiva del partit, que tot i l’atractiu dels contrincants, en aquests moments de la temporada, tampoc s’hi juguen gaire. Podria ser, no dic que no, però em sembla més interessant remarcar un parell o tres d’aspectes.

-L’èxit d’un dia no et garanteix un èxit permanent. La mercadotècnia d’aquest partit ha brillat per la seva absència. Només amb el simple anunci que la USAP ve a jugar altra vegada a Barcelona no n’hi ha prou per omplir un estadi, sobretot en un esport que, malgrat la tradició centenària que pugui tenir aquí al sud –que la té–, és una tradició gairebé ‘oculta’. El rugby segueix sent un desconegut que cal popularitzar. Aquí, les sinèrgies que es podien haver generat entre el club perpinyanès, la FCR i l’IBE (Ajuntament de Barcelona), han estat inexistents. Es podia haver fet molta feina entre el partit de la HC i aquest, i en canvi no s’ha fet res. Algú hauria de començar a pensar si fa bé la seva feina.

-Les estratègies de la USAP respecte el sud segueixen sent errònies. Malgrat titllar-se de catalans –i ho són, que ningú en dubti–, segueixen apropant-se al sud amb un motllo excessivament francès. Tal i com jo mateix li vaig explicar al Raymond Rebujent (i també al director tècnic de la FCR, Jean Michel Vuillemin), parteixen d’una anàlisi de la realitat de matriu francesa, on les condicions per a desenvolupar el rugby ja hi són creades, i això els fa fracassar. Catalunya del sud no és França, és encara Espanya. Aquí ni tan sols tenim les condicions creades per jugar a rugby. Primer, abans de posar-se a buscar talent i possibles inversors, cal crear –o ajudar a crear, i en això sí que la seva ajuda seria inestimable– les condicions per a desenvolupar el joc del rugby. I això no significa només portar formadors per a ensenyar entrenadors. Implica també fer molta pedagogia institucional. Cal convèncer les institucions (ajuntaments, diputacions i Generalitat), que el rugby és un esport gran, i que val la pena, perquè té un retorn immens, no només de diners sinó, sobretot, de valors. I és per aquí on plora la criatura. Aquesta és una feina que no es fa, perquè, o bé no se sap fer, o el què seria pitjor, no es vol fer perquè tocaria massa interessos de gent que ja li està bé com estan les coses. I el rugby al sud no es pot permetre que l’audiència d’un partit de màxim nivell fracassi, i el condemni a una mena de cosa folklòrica com li ha passat al partit nadalenc de la selecció catalana de futbol. El futbol s’ho pot permetre perquè malgrat aquestes ensopegades, té prou motor intern i audiència per superar aquests entrebancs. El rugby, malauradament, no.

– I per finalitzar, i acabar de corroborar el què he dit, un dada. En el partit anterior, quan encara governava la sobèrbia socialista de l’alcalde Hereu, en conflicte obert amb el món del rugby barceloní, es va organitzar una protesta, aixecant una targeta vermella a l’Ajuntament al minut 10 de partit pel menysteniment a què el consistori tenia sotmesos als clubs de la ciutat, fent política d’aparador i en canvi condemnant al pacte de la gana al rugby local, en una contradicció flagrant. Al cap de pocs mesos, els socialistes van perdre les eleccions, després de 32 anys de règim ininterromput des de la mort de Franco. Ha passat més d’un any, hi ha un nou govern a la ciutat, i mentiria si digués que no hi ha converses i trobades amb una aparent voluntat de fer un pas endavant, però la realitat és que res s’ha mogut d’on estava. Fem tard!

Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en USAP. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Reflexió sobre el partit d’aquest dissabte de la USAP

  1. fito1038 ha dit:

    la resta de partits de la 5º jornada del Top 14 (videos) http://goo.gl/q0VQU

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s