Gilbert Brutus, home de XV, estadi de XIII

Si l’altre dia varem parlar de l’Aimé Giral com a personatge i de l’estadi que du el seu nom i on juga la USAP, avui parlarem d’un altre estadi de la ciutat perpinyanesa i de la persona que li dóna el nom: el Gilbert Brutus.

Reconec que el primer cop que vaig escoltar el nom, pensava que era un renom. Malgrat la noblesa del rugby, al ser esport de contacte, vaig pensar que Brutus era el renom d’algun jugador. Molt equivocat estava. Era un gran jugador, entrenador i àrbitre de Rugby Union i aquest és el seu nom real.

Gilbert Brutus, la persona

Gilbert Brutus va néixer a Portvendres, el 2 d’agost de 1887  i va morir a Perpinyà el 7 de març del 1944. Va ser un jugador, dirigent, entrenador i àrbitre francès de Rugby Union (Rugby XV) morint en acte de guerra contra el feixisme durant la Segona Guerra Mundial.

Jugador en la posició de centre, va ser capità de l’Association Sportive Perpignanaise (ASP) de segona divisió, quedant campió d’aquesta a l’any 1911, concretament el 23 d’abril, al guanyar a l’equip de Dôle per 20 a5 a l’estadi de Colombes de París.

A la temporada 2011-12, el 4 de febrer de 1912, després d’una eliminació a la pròrroga pel Narbona, va produir-se a l’ASP una escissió. Tres jugadors, Brutus, Albert Trilles i Schulmeister marxen i funden, el 29 d’abril de 1912, l’ Stade Olympien Perpignanais (SOP) del qual en Gilbert Brutus va ser també capità el 1913, any en què es va proclamar campió de la segona divisió.

Com a dirigent de club va participar en l’acostament ASP i SOP que va donar a llum el 22 de maig de 1919 a la Union Sportive Perpignanaise (USP). En tant que entrenador, portà un jugador famós, com Joseph Pascot a la ja USAP. En Pascot, va tenir una gran rellevància en el Govern de Vichy i en la abolició del Rugby XIII, com vaig escriure fa uns anys per la Revista el Triangle en un article que recuperaré i actualitzaré aviat. Espero.

Gilbert Brutus també va ser àrbitre arribant a dirigir dues finals consecutives del campionat de França de rugby, entre el Tolosa de Llenguadoc i Baiona, els anys 1922 i 1923. Va ser seleccionador i també president nacional del Comitè de les seleccions durant els inicis de la dècada dels 30 del segle passat, en companyia de Jules Cadenat. Finalment, també va ser directiu de la USAP.

Membre de la Resistència, va dirigir diversos grups especialitzats en obtenció d’informació als Pirineus Orientals, i va ser arrestat una primera vegada al començament de l’any 1943 i ser portat a la presó de Montpeller, on fou alliberat pel director en persona per falta de motius.

Membre de l’Exèrcit Secret del general Delestraint, fou arrestat una segona vegada a Perpinyà com a supervisor responsable dels grups d’informacions del Llenguadoc-Rosselló. Aquest cop no va tenir tanta sort. Fou torturat fins a la mort per la Gestapo en un calabós de l’antiga ciutadella, on va morir el 7 de març de 1944 de matí.

En el seu record, l’estadi del XIII Català de Sant Esteve porta des de fa decennis el seu nom.

Gilbert Brutus, l’estadi

Curiosament, malgrat que ell no va jugar mai a XIII, a l’estadi que du el seu nom s’hi juga. Té 10 460 places situat a Perpinyà, al barri del Vernet, tocant a l’Hospital de la ciutat i molt a la vora de l’aeroport la Llabanère. Des del 2007 és l’estadi on juguen els Dragons Catalans a la Super lliga anglesa, la millor competició europea d’aquesta modalitat.

Va ser construit el1962 i va ser utilitzat fins el 1998 pel XIII Català. En aquest any, aquest equip va passar a jugar a l’estadi Jean-Laffon, antic camp de la USAP. Des del 1998 fins el 2006 va estar desocupat.

Des de que els Dragons van ser creats al 2005 i van obtenir la seva entrada al campionat de la Super lliga per debutar el 2006, els dirigents catalans van recuperar el terreny tretzista català. El Gilbert Brutus.

Amb una cabuda de 6.000 localitats l’estadi era massa petit per l’aventura iniciada ja que havia d’acollir els millors equips d’Europa. Per aquest motiu, els Dragons es van veure forçats a jugar els partits de la seva primera temporada a altres estadis nord-catalans fins que s’acabessin les obres de remodelació del Brutus.

Fins el 2007, no van ocupar definitivament l’estadi absolutament renovat.

Aleshores va passar a tenir 9.260 localitats, 6.760 de seient.

Una posterior renovació, al 2011, va augmentar les localitats fins a 10.460, 7.860 de seient

Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en AlRugbi, Curiositats, Historia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Gilbert Brutus, home de XV, estadi de XIII

  1. Retroenllaç: El conflicte rugby XIII vs XV a Catalunya nord i l’Estat francès. L’origen | AVANT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s