No puc començar aquest post sense agrair a dues persones, Frederic Porta i Manuel Tomàs, donar a conèixer l’origen del colors blaugrana al rugby al seu llibre Barça Inèdit. 800 històries de la història (Córner, 2016). Al primer, a més, pels dinars d’on sempre surts coneixent noves històries del FC Barcelona, i que acabem arreglant, no el món, sinó el club, i per haver-me facilitat el contacte del Manuel Tomàs, a qui vaig demanar una carta –que vaig obtenir en cinc minuts– del que explicaré més endavant, S’ha especulat força sobre els orígens del color blaugrana del Barça, alguns de ben trobats i d’altres que no tenen ni cap ni peus. Algú defensava, i amb força predicament, que si eren els colors de l’equip de Basilea on havia jugat a futbol Joan Gamper, o fins i tot que eren els colors d’aquesta ciutat o del seu club de futbol, que és cert. Però, com veurem, no va per aquí la cosa. Convé de recordar que Gamper no va néixer a Basilea, sinó a Winterthur.
D’altres també troben que la primera samarreta va ser feta amb retalls d’unes altres i aquests colors eren blau i grana. Fins i tot s’ha parlat que els colors primigenis del Barça eren el negre i grana.
Malgrat a Suïssa practicava el futbol i era l’esport on destacava Joan Gamper, abans de venir a Barcelona, va viure un temps a Lió i allà va jugar a rugby, a la Union Athlétique. No he trobat els colors amb què jugaven, ni tampoc la seva relació amb l’actual Lyon Olimpique Universitarie (LOU) que té en la seva samarreta oficial el negre i el vermell.
Així, doncs, d’on surt el blau grana del FCB? L’origen, en la versió acceptada pel club, prové del rugby. Concretament, del col·legi Merchant Taylors’, de Liverpool, on jugava al rugby Arthur Witty.
Els germans Arthur i Ernest Witty no van assistir a la fundació del FCB, però ja s’hi van incorporar a la segona reunió de socis del FCB. Va ser Arthur Witty qui va proposar el blau i grana com a colors del FCB, ja que eren els mateixos colors que lluïa el Merchant Taylors’, on va estudiar entre 1890 i 1895. La idea va ser molt ben acollida per Joan Gamper perquè, ara sí, eren semblants els colors als del Club de Futbol de Basilea on ell havia jugat.
Aquesta dada va ser corroborada pel qui fou director de l’escola el 1975 El Rev. H.M. Luft mitjançant una carta enviada al fill d’Arthur Witty, Frederick, el 27 de febrer d’aquell any.
En Frederick recordava que el seu pare li havia dit que va ser ell qui va proposar els colors blaugrana i que Joan Gamper i la resta de socis ho van acceptar.
S’ha de dir que Arthur Witty, a més de jugador, va ser president del Club entre el 17 de setembre de 1903 i el 6 d’octubre de 1905. Amb ell, el Barça va jugar el seu primer partit internacional amb l’Stade Olympique de Toulouse i també va fer la primera sortida a l’estranger per jugar amb el mateix equip l’1 de maig de 1904. Així mateix, va ser Witty qui va portar les primeres pilotes reglamentàries de futbol per al FCB.
Actualment, el Merchant Taylors’ vesteix de negre i groc.
Per acabar, no puc sinó recomanar-vos dues bones novel·les de ficció sobre els inicis del FCB: Quan no érem ni onze, de Josep Bobé (Editorial Gregal, 2016) i El primer capità, d’Enric Calpena (Edicions 62, 2020).
Traducció lliure de la carta:
Sr. Frederick Witty
Moltes gràcies per la seva llarga i interessant carta sobre el seu pare i el seu oncle, que van ser distingits ex alumnes d’aquesta escola i molt actius i hàbils jugadors.
Els vaig buscar tots dos en els Registres d’antics alumnes i vaig trobar la següent informació sobre el seu pare, Frederick Arthur Witty. Ell va ser a l’escola entre 1890 i 1895, va ser secretari del Club de Natació de l’escola i va jugar al primer equip de Rugby XV des de 1893-1895. També tinc notícia que va escriure un article sobre Barcelona a la revista de l’escola. Una altra informació que tinc és va substituir al seu pare al 1916 com a President de la seva empresa transportista a Barcelona, va ser President de la Cambra de Comerç Britànica a Espanya el 1921 i President del Club Britànic a Barcelona el 1950. Ell i el seu germà Ernest, segons el nostre historial, fundaren el Barcelona Football Club a Espanya i el seu oncle Ernest va fundar el Club de Tennis Barcelona el 1899, i va organitzar Campionats de Tenis sobre herba durant deu anys consecutius.
Crec que és molt probable que els colors actuals del FC Barcelona (granat i blau) es derivin en última instància dels nostres colors originals. El Waterloo Rugby Football Club va ser fundat per dos antics membres , els germans Hall, i el 1882 el club va dur els colors blau fosc amb ratlles vermelles. L’School Rugby Football Club, va optar per tenir els colors lleugerament diferents de xocolata i el blau el 1885, tot i que originalment havien jugat amb jerseis vermells i blaus. Crec que van canviar els seus colors per no confondre’s amb el ràpid desenvolupament del Waterloo Rugby Football Club, que estava format íntegrament per antics alumnes del Merchant Taylors’. Per tant, diria que probablement teniu tota la raó que el vostre pare i el vostre oncle junts, van traslladar els colors originals del nostre Club a Barcelona, quan van fundar allà el club de futbol. És probable que a finals de la dècada de 1880 no hi hagués un color com el granat i que probablement fos anomenat vermell fosc.
Moltes gràcies sobre el document adjunt sobre el premi del M.B.E. al seu pare. Va ser molt agradable saber de vostè i espero que si alguna vegada està per aquí vindrà a visitar l’antiga escola.
Tots els bons desitjos
Rev. H.M. Luft
Post escrit per Xavier-Albert Canal Gomara
AVANT 