La capella de Notre-Dame-du-Rugby

Karl Marx a la “Contribució a la crítica de la filosofia del dret d’Hegel” va asseverar el que després ha estat celebèrrima frase “la religió és l’opi del poble”. Ni idea si avui dia escriuria el mateix. Hi ha qui, agosaradament, afirma que canviaria la religió per l’esport. No ho sé. Certament l’esport és utilitzat políticament – a tot arreu, no solament a Catalunya com ens acusen-, a l’igual quela religió. Bé, sigui com sigui hem trobat la conjunció de religió i esport. Almenys una d’elles. I no per tots els esports. Només pels amants del rugby.

 Si aneu per l’Aquitània, per la zona dels Landas, hi trobareu una petita població, no arriba als 600 habitants, dita Larrivière-Saint-Savin. Allà podreu complir les vostres obligacions com a creients, si en sou, en un ambient ovalat.

 Això gràcies a l’Abad Michel Devert, persona molt implicada amb els joves i entusiasta del rugby. Un fet luctuós va iniciar la història.

 A l’any 1964 tres jugadors del club de rugby (de XV) de la població de Dax, Jean Othats, Émile Carrère i Raymond Albadalejo, van morir en un accident de cotxe. L’Abat Devert havia sentit parlar d’un vitrall que recordava els membres de l’equip de futbol del Manchester United que van morir en un accident d’aviació a Munich al febrer de 1958. Va pensar en fer alguna cosa semblant per recordar als joves ruggers del Dax morts.

 Calia trobar el lloc. A la vora de Larrivière, en un turó, hi havia una petita capella construïda al 1861 al damunt d’un antic oratori romà que, en aquell moment, estava semi derruïda. Es diu que el lloc, amb vistes al riu Adour, havia estat utilitzat en el seu moment per un oficial de Juli Cèsar establint-hi una petita fortalesa. Doncs aquest va ser el lloc escollit per Devert per convertir-lo en un santuari i lloc de culte associat al món del rugby.

 Va posar mans a l’obra. Abans de finals del 1964 ja havia aconseguir el vist i plau de la Secretaria d’Estat de Joventut i d’Esports i dela Federació Francesade Rugby (de rubgy Union o rugby XV). Com estava molt malmesa va necessitar mans i ajuda per restaurar-la. El món local del rugby es va mobilitzar i es van celebrar diversos partits amb equips de prestigi amb afanys recaptatoris. També es van rebre donatius de jugadors de rugby de tot l’estat.

 Al juny de 1967 la capella va ser inaugurada i el 16 de juliol del mateix any, el bisbe Bézac va obrir l’oratori al culte celebrant-hi una missa amb la presència de jugadors internacionals per França, com el nou cops capità del XV del Gall, Benoît Dauga. Aquell dia l’abad Devert va declarar: “El món del rugby tindrà la seva capella, per vetllar pels seus homes durs, per protegir-los del mal i per ajudar-los en les seves dificultats”. Des d’aquell moment, molts visitants amics de l’ovalada han portat ofrenes, ja siguin banderins, botes, pilotes o samarretes que són acuradament col·locades en vitrines penjades a les parets. Totes, o quasi totes, les regions del món del rugby hi són presents. I cada dilluns de Pentecosta s’hi reuneixen nombroses persones vinculades a l’esport de l’ovalada.

 Fins entrada la dècada dels 70 del segle passat es van efectuar obres ja què el campanar va ser construït al 1971 i els carrillons al 1974.

 Els quatre vitralls són la joia i orgull de la capella i s’hi barregen imatgeria religiosa i rugby. En una d’elles es pot observar a la Verge i el nen oferint una pilota ovalada a un munt de jugadors cadascun d’ells lluint una samarreta diferent i en una altra, el nen, en braços de la mare, a punt de treure una touche i en un altre es recrea la Verge acollint en els seus braços un jugador lesionat. Fins i tot els àrbitres hi tenen lloc: un escut d’armes on hi ha un xiulet i unes balances.

NotredameRugby

 Si encara no heu decidit on passar uns dies de les vacances, ja ho sabeu. I si hi aneu, no us oblideu de dur un present del vostre club.

Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Curiositats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a La capella de Notre-Dame-du-Rugby

  1. Ferran Vital ha dit:

    Preciós i emotiu article. Felicitats!! (amb permís, ho enllaço per tractar de difondre aquesta història al màxim!).

  2. XAC ha dit:

    Ferran, no cal ni què ho demanis!. En tot cas, t’ho agraeixo

  3. Penya AVANT ha dit:

    XAC, ets un pou de ciència!

  4. Txavu ha dit:

    Hola AVANT,
    Sóc el masover del web del Club de Rugby Carboners de Terrassa he afegit el vostre text al calaix de sastre (http://www.carboners.cat/?page_id=206) que estem confeccionant per la nova web amb tot una sèrie de coses relacionades amb el rugbi. Us fa res? Us citem com autors, us enllacem amb el títol, però alhora l’emmagatzemem a la nostra pàgina per tenir-lo per sempre.
    Si hi ha cap problema, el treiem i ja està.
    Per cert, molt bona la troballa. A veure si m’hi puc arribar algun dia.

  5. Penya AVANT ha dit:

    Cap problema!

    SEMPRE ENDAVANT!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    • Txavu ha dit:

      Moltes gràcies. Us hem afegit també com a blog de referència en el món del rugby catala.

      Gràcies per la vostra feina.

      Una abraçada “rugbística”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s