La Ginesta, el símbol de la catalana de rugby

Recollint informació sobre el rugby català, fa temps vaig trobar una carta que va publicar-se a La Vanguardia tramesa, a l’any 1995 per Jordi Homs, aleshores vicepresident de la FCR i en l’actualitat del CNPN-Enginyers i de Rugby Barcelona, matisant un article d’en Quim Monzò –per cert, gran rugbier-, publicat setmanes enrere en el dominical d’aquell mitjà en el que tractava de la samarreta de la selecció catalana en el seu enfrontament amb la República Txeca.

 Malgrat que a la carta s’explicava perfectament el perquè i el com, vaig pensar que anar directament a la font, al Jordi Homs, em podria aclarir algun punt sobre perquè la ginesta com escut i perquè el color gris de la samarreta en aquell partit. Espero haver copsat i recollit el que em va dir.

 A l’any 1994, sent president de la FCR en Ferran Domínguez, ell n’ocupava una vicepresidència, com ja hem avançat. Va pensar que havia de modernitzar els emblemes de la Federació començant per l’escut, amb els pals sobre fons verd i les obligades quatre barres.

 Com coneixia a en Jordi Elias, dissenyador i també rugbier, va parlar-hi i aviat es varen posar d’acord. Canviar l’escut era complicat ja que podia tocar la sensibilitat dels històrics del rugby català. En Jordi Elias el va modernitzar una mica i poca cosa més. Avui dia encara és el mateix.

 On sí volien treballar era en el que lluïa la samarreta. Es van posar en contacte amb el prestigiós heraldista Armand de Fluvià que els va atendre i va mostrar la seva disponibilitat per estudiar quin podia ser l’escut del rugby català. Per donar-li un modest cop de mà, li van facilitar els escuts de Gal·les, Escòcia, Irlanda, Anglaterra, Romania i algun altre més, explicant-li el significat de cadascun.

 L’heraldista compartia l’opinió que els catalans posem les quatre barres a tot arreu i que calia descartar-les.

 Després de rumiar-hi va proposar la ginesta, una flor mediterrània, present a tots els Països Catalans i sense significació política. En Jordi Elias en va fer el disseny que perdura en el temps i que es mostra en el post.

També es va decidir que el color de la samarreta fos el gris, que ja s’havia utilitzat abans (la història del colors de la catalana n’ocupa tants com un pantone, potser per no ser un país normalitzat o, millor dir, normal, com qualsevol altre). El motiu? Una llegenda oral sense cap base històrica, però tan arrelada en el rubgy català que, fins i tot, encara n’hi ha que l’expliquen. Segons es deia, en el moment de constituir la FIRA a l’any 1934, a la FCR li varen atorgar el gris com a color de l’equipament. Fals. A l’any 1934 totes les federacions fundadores ja feia anys que participaven a competicions i tenien els seus colors: el blau a França, el blau cel a Itàlia, el blanc a Alemanya, etc., per no dir el de les seleccions britàniques, fora de la FIRA –de fet, aquesta es va crear en contra de la seva supremacia-, i, també la catalana que, constituïda a l’any 1922, jugava contra altres seleccions. A l’any 1934 no es va donar cap color a cap Federació.

Touche del partit Catalunya vs Txèquia en la que es va estranat l’escut de la ginesta i l’equipació grisa i groga. Començant pre la dreta, Jordi Homs, actual president del CNPN-Enginyers i de Rugby Barcelona, Jordi Puigvert, que va ser entrenador del BUC, i Jordi Camps, format al desaparegut CN Montjuïc, posterioement jugador de la UESantboiana i internacional absolut amb la FER, jugant a l’any 1999 l’únic mundial en què aquella ha participat.

 Potser van pecar de la credulitat juvenil i van assumir el perquè del gris, i en Jordi Elias també se’n va encarregar de lligar el color groc de la ginesta amb el gris. Va tirar de pantone i va fer l’equipació que es va utilitzar el 6 d’abril de 1995 contra Txèquia a l’Estadi Olímpic: samarreta gris, pantalons grocs ginesta i mitgetes grises amb la volta groga. Realment va causar impacte. Un històric del rugby nostrat, en Miquel Bartet, se’n va mostrar favorable a través del Mundo Deportivo. La samarreta va perdurar uns anys.

 Durant el mandat d’en Sergi Brosa es va tornar als colors identitaris quadribarrats. A l’any 2005, la Junta que vaig presidir va voler tornar al color gris. Inicialment n’era la segona equipació, però en vocació d’esdevenir la primera. De fet, si es fa un repàs de tots els partits jugats, aquesta va ser utilitzada a més partits que no pas l’altra.

 Amb la presidència de l’Ignasi Planas, s’ha tornat exclusivament, sinó almenys majoritàriament, als colors groc i vermell.