Cent anys del primer partit de rugby jugat a Barcelona

Aquesta píndola havia d’esperar uns dies a veure’s publicada. No obstant, com sembla que molta de la informació que s’hi dóna ja és coneguda per tercers, la pengem alguns dies abans del previst. Deixeu-nos reconèixer la feina feta pel Carles C., rugbymen i perico de pro, que ha estat treballant de valent per saber-ho tot del que avui expliquem.

Les coses són com són i el que s’ha de fer és explicar el que hi ha. Manifestem això perquè, com veureu, parlem d’un altre club català que no solament no és el nostre sinó que n’és el rival nacional. La història és la història i a ella ens hem de remetre.

El proper mes de maig farà cent anys del primer partit de rugby jugat a Barcelona -en realitat van ser tres- i potser també del jugat a Catalunya, la del sud dels Pirineus i que, a partir d’ara citarem sense remarcar l’àmbit geogràfic. Al nord, és una altra història.

Són molts els diaris nacionals de l’època -Mundo Deportivo, Eco de Sports, La Publicidad, El Sport, El Noticiero Universal, El Correo Catalán, La Vanguardia, La Tribuna- que se’n van fer ressò.

El 21 de maig de 1911 és la data. Aquell dia es van enfrontar el CD Espanyol i el Patrie. El proper 21 de maig farà cent anys!

Malgrat que encara no es jugués a Catalunya, el rugby ja havia estat noticia als mitjans abans del partit. En els primers mesos del 1911, la revista El Sport, presumia de tenir corresponsalies a París i Londres. Doncs bé, la major part de les notícies que d’allí arribaven eren cròniques de partits de rugby, tant les signades pel corresponsal de París, René Lehrmann i més tard en Jacques Lebrun, com el de Londres, José Massó.

A l’Eco de Sports del 27 de març de 1911, donava la informació que el CDE organitzava dues seccions noves, Hockey i rugby. En el mateix mitja, en data més propera al primer partit, l’1 de maig de 1911, amb una crònica de títol “¿Rugby?”, informava que uns joves havien començat a practicar-lo en el terreny del CDE (Club Deportivo Español), i que era un esport que per la seva gran bellesa podia col·locar-se al capdavant de tots els demés, apuntant que “el rugby no es el sport brutal que nos pregonan los que lo desconocen; es algo duro, propio sólo para atletas. Los enclenques no pueden aspirar a militar en las filas de los rugbymen ya que la integridad de sus narices corre peligro, pues teniendo que contender contra otros jugadores de complexión hercúlea siempre han de llevar la peor parte”, per concloure que “a juzgar por el entusiasmo con el que ha sido recibido, se le puede augurar un éxito feliz” pronòstic que, malauradament, no s’ha complert. Dies més tard, el suplement d’esports de La Publicidad, de nom “Martes deportivo”, s’hi llegia “háblase con insistencia en Barcelona de la formación de equipos para jugar al Foot-Ball Rugby (…). El Club Deportivo Español, que no sólo presta especial atención al Foot-Ball Association, que aquí tanto practicamos, extiende su radio de acción a todos los deportes y quiere contar con equipos para practicar el Hockey y el Rugby. Este último juego preocupa seriamente a muchos de los socios del Espanyol y están decididos a introducirlo en Espanya” per seguir l’article informant de les regles bàsiques del Foot-Ball Rugby i ajudar a entendre’l.

El club citat com interessat en el rugby no és altre que el que avui du el nom de Real Club Deportiu Espanyol, fundat el 1900 amb la denominació de Sociedad Española de Football encara que el poc temps va modificar-lo pel de Club Español de Foot-Ball i ja al 1910 pel de Club Deportivo Español, no sent fins el 25 d’abril de 1912 que el Rei espanyol Alfons XIII li va atorgar el títol de Reial.

Oficialment la secció de rugby de l’Espanyol va crear-se el 1923, sent President José Maria Poblador. No obstant, hem vist que, almenys de forma oficiosa, a l’any 1911 ja tenia socis que el practicaven i, com veurem, el jugaven. La revista quinzenal Stadium tenia una secció de nom Guia del Sportman on es relacionaven establiments i entitats esportives. A partir del segon número, d’1 de juny de 1911, i durant bastants mesos, a l’apartat de Sociedades de Sports varios, d’aquella secció, en el paràgraf dedicat al CD Espanyol, hi constava que s’hi practicava el rugby. A més, en el de 15 d’octubre de 1911 informava de la constitució d’una nova Junta Directiva del club, encapçalada per José G. Hardoy, que volia convertir al seu camp en un Parc de Sports i amb aquesta finalitat “se darán todas las facilidades a los socios para que puedan dedicarse a la pràctica del rugby …”. Què va passar després del primer/s partit/s? Que se’n va fer de la secció? Ara com ara no podem donar resposta. Caldrà seguir investigant. Quedi dit, però, el mèrit d’aquest club per haver estat el pioner del rugby a Barcelona i a Catalunya, malgrat que no hi hagués continuitat.

L’altre club participant va ser el Patrie (Societé Patrie). El nom ho diu tot. Era un club format per membres de la colònia francesa a Barcelona que havia nascut el gener de 1910 impulsat per l’aleshores Cònsul d’aquell estat a la capital catalana, M. D’Anglade. El club va tenir diverses seccions, algunes d’elles amb èxits esportius com la de Cross-Country, atletisme i futbol, jugant a un camp situat al carrer Borrell entre Mallorca i Provença.

El partit es va jugar al camp de l’Espanyol que s’havia inaugurat poc mesos abans, l’1 de març, on anteriorment havia estat el velòdrom de Barcelona, a Muntaner, amb Londres i Casanova. Quan l’Espanyol va marxar a Sarrià, s’hi va edificar i al 1933 va obrir les portes el conegut bar d’estil art-decó Velódromo que va romandre actiu fins el final del segle passat, que va tancar i que, afortunadament, la marca de cervesa de Barcelona, la Moritz, se’l va quedar, el va remodelar conservant el seu encant anterior i va reobrir-lo al 2009.

Anem al partit. La Publicidad del 21 de maig anunciava la celebració a la tarda de l’encontre i afirmava que “los muchos amantes del Foot-Ball Association que tenemos en nuestra ciudad, tendrán ocasión de apreciar que el rugby no le cede en interés”. Fins i tot avançava les alineacions i l’àrbitre, M. Liaras assenyalant que havia estat jugador del Stade Bordelais i campió de França els anys 1908, 1909 i 1911. No obstant, no citava els noms dels equips, sinó que els anomenava A i B.

El partit havia despertat interès. El mateix dia es jugava un de futbol entre el Barcelona i el Català. Un cop aquest va acabar, el públic reunit es va traslladar en massa al solar de l’Espanyol sumant-se a la nombrosa concurrència que ja s’hi trobava si fem cas del que es llegia al Mundo Deportivo de dies posteriors.

Les cròniques del partit són dignes de ser llegides. A l’Eco de Sports del dia següent hi trobem les alineacions que tenen algunes diferències amb les avançades per La Publicidad. Advertim, però, que els balls de lletres en els cognoms dels jugadors en els diferents mitjans són constants i no podem estar segurs de quina és la correcta. Doncs a l’Eco els que van jugar són (transcripció literal):

“Patrie: Vaillés, zaguero; Langlois, Lattes, Guiraud i Boix, tres cuartos; Conredor (el seu cognom és escrit en diverses variants depenent del mitjà o, fins i tot, dins la mateixa noticia) y Mizraki, medios; Charlot, Villeneau, Charlot, Rehinard, Clement, Artigas (A), Foilleuxs y Bonneau, delanteros.

CD Espanyol: Castillo, zaguero; Sampere, Larrañaga, Dutiscouet y Fidalgo (ainé), tres cuartos; Rubio (ainé) y Fidalgo (cadet), medios; Rubio (cadet), Casas, Massana (S.), de Guibert, Barraquer, Artigas, Gibert y Nogareda”.

Al final, 7 a 0 favorable als francesos. En el resultat i en què els espanyolistes estaven mancats d’entrenaments i de coneixement de les regles ja que la majoria, sinó tots, jugaven a l’equip de futbol, totes les cròniques coincideixen. Conredon (a l’alineació s’escriví amb r final) va fer el primer goal de la tarda i, més tard, un assaig. El cronista, que signava com Winter, assenyala a Dutiscouet com a millor jugador de l’Espanyol i, com anècdota, afirma que a la llotja hi havia “la francesa más bonita que he visto”. Poca cosa més podem dir d’aquest primer partit de rugby jugat a Barcelona i, quasi amb tota seguretat, a Catalunya.

Però hem avançat que se’n van celebrar tres de seguits. Veiem.

Del segon no podem afirmar que fos un partit en tota regla. En aquelles dates va venir a Barcelona un equip londinenc de futbol, el Plumstead FC. Venia per jugar un parell de partits amb l’Espanyol. El primer va tenir lloc el 25 de maig i el segon el dia 28. Sembla que els anglesos no estaven habituats a la calor que feia al nostre país. Per no crear desavantatge als jugadors londinencs, pel segon dels partits, el del 28, els organitzadors no van tenir millor idea que fer una demostració de rugby abans del futbol, demostració que va començar a dos quarts de cinc. Així s’endarreria l’inici del futbol, la temperatura seria més baixa i els futbolistes anglesos no patirien tant. Els contendents de la demostració serien els mateixos que els del dia 21, l’Espanyol i el Patrie.

No sabem quant va durar la demostració -segons l’Eco de Sports del dia següent “partido que pudiéramos llamar ensayo” – però una mica llarga hauria de ser ja que el resultat va ser una tova de 28 a 0 favorable als francesos residents a Barcelona, resultat que també informa el Mundo Deportivo però que El Sport del dia 29 el rebaixa a 26 a 0, excusant als espanyolistes apuntant que molts del jugadors que havien jugat el partit dia 21, el dia 28 van fer-ho a futbol, presentant doncs un equip encara menys competitiu i confirmant que els esportistes de l’equip barceloní compatibilitzaven ambdues modalitats. Malauradament, no hem pogut trobar, però no defallirem, cap alineació d’aquest match.

I arriba el tercer. No sabem si per millorar la imatge del segon partit-demostració i poder jugar amb tots els efectius, es va celebrar un tercer partit entre els ja íntims Espanyol i Patrie. I va tenir lloc el 5 de juny. Les alineacions, extretes de l’Eco de Sports del 12 de juny, van ser semblants a les del primer partit:

“Patrie: Artigas, Langlois, Lattes, Guiraud, Boix, Navarro, Cansedon (suposem que és el Conredon del primer partit), Charlot (R.), Villeneau, Valiés, Clément, Bonneau, Bourgeois, Charlot (A.) (només hi ha catorze noms).

CD Espanyol: Castillo, Sampere, Massana (S.), Gibert, Duliscouet, Rubio, Fidalgo, Mulí, Buxó, Massana (A.), Marcos, Torrens, Nogareda, Ponz, Font”.

No sabem si perquè els francesos jugaven amb 14, si va ser així, o perquè els blancs i blaus van treure tot el que duien, el resultat va ser d’empat a 11. L’honor de ser el primer d’un club català en fer un assaig li hem d’atorgar a Duliscouet i el primer a fer la transformació (goal) a Massana (A.). Per cert, la figura dels francesos, que jugaven de negre, va tornar a ser Couredon que, com veiem està batejat diversos cops.

I fins aquí el que podem explicar del/s primer/s partit/s de rugby jugats a casa nostra. Els clubs de la ciutat estan preparant-ne la celebració, fet que, unit al partit que jugarà la USAP a Montjuïc, posarà el rugby català als mitjans, que ja va sent hora. Ah! I esperem que els governants de la ciutat no impedeixin jugar els tres temps d’un partit. Dos a la gespa i el tercer al house.

Xavier-Albert Canal

Advertisements
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en USAP. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Cent anys del primer partit de rugby jugat a Barcelona

  1. Retroenllaç: Tweets that mention Cent anys del primer partit de rugby jugat a Barcelona | AVANT -- Topsy.com

  2. dani ha dit:

    Molt bon article i feinada de documentació. Gràcies.

  3. Josep ha dit:

    genial!

    moltes gràcies!!!!!!!!!!!

  4. dolors ha dit:

    Impressionant i una feinada. Enhorabona Xac!!!!

  5. XAC ha dit:

    Perdoneu, però algú ho havia de dir!

  6. Retroenllaç: El centenari del rugbi català | ruc-bi català

  7. català1931 ha dit:

    Molt bon article, felicitats a tots tres.

    Només dir-vos, que el Patrie on va ser mes destacat va ser al basket, on va ser campió de catalunya al 1923, 1930, 1935 i 1936 així com campió d´espanya al 1935.

    felicitats

    Adeu

    • XAC ha dit:

      Gràcies català1931. L’existència de l’equip de bàsquet la sabem ,però encara no hem esbrinat si és el mateix equip. Ara com ara, sembla que molts dels del 1910 van anar a la guerra i no està clar si el club va continuar. Potser serà difícil saber-ho, però estem movent fils. En tot cas, encertada la teva matisació i el record del Patrie de bàsquet que, segons sembla, també va tenir un equip femení força competitiu. Reitero l’agriment pel teu comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s